PAÍS: ARRELS I FUTUR
A les persones tot sovint ens passa que, quan contemplem i fem objecte de consideració el lloc on vivim, un sentiment de decepció ens corprèn: les coses no acaben de respondre a les expectatives que hi tenim posades. Aquesta és una experiència que els joves i adolescents pateixen d’una manera més viva i intensa (el món que els adults els lleguen no acaba de ser el que ells voldrien). Tanmateix, bé es pot dir que aquesta és una experiència que, qui més qui menys, tothom ha patit, i pateix. Europa és una civilització que té com a un dels elements de distinció l’haver fet d’aquest sentiment de decepció alguna cosa així com una font, una via, de desenvolupament moral i material. En lloc de rebutjar la realitat viscuda i tancar-se en una actitud enyoradissa, exalçant les glòries d’un passat sempre millor, o de fugir endavant, refusant tota consideració al que les generacions precedents han fet, els moments de plenitud d’Europa han anat acompanyats d’un esforç per relligar el passat amb el futur per la mediació del present. És per això que es pot contemplar la seva història com un seguit de renaixences. Del sentiment de decepció hom s’adreça cap el passat per a cercar l’origen del que s’ha partit, no per a restaurar-lo tal qual era, ans per a transformar el present en funció de la seva experiència a fi de projectar-se envers el futur. ¿No escomet aquesta funció dins la història d’Europa el període que pròpiament s’anomena Renaixement? Ara, és clar que un tal acte no es realitza en abstracte, és a dir, com a subjecte sense rostre, sense nom i sense llar, sinó que es fa en tant que nat en una família, arrelat en unes tradicions i, en definitiva, acrescut en un país. D’aquí que el sentiment de decepció, a més d’atènyer una dimensió temporal, també es vinculi amb unes coordenades espacials ben concretes. En el nostre cas les que defineixen la realitat catalana. Doncs bé, aquest curs, País: Arrels i Futur, no pretén altra cosa que ser un mitjà per a conèixer allò que d’europea té Catalunya a fi de col·laborar a fer reviure, en cadascú i per mitjà de tots els que hi participin, allò que pugui ser el seu ideal de nació. Sens dubte, objectiu ambiciós (just per això, digne de ser pretès), però senzill i modest el mitjà: el camí de l’estudi i la reflexió. Com el poble romà al seu temps va saber demostrar: a grans ideals, sobrietat de capteniment.
Grup d’Estudis Nacionalistes
